BIOGRAFIA

Teresa Vinyoles Vidal va néixer l’any 1942 a Barcelona, a Ciutat Vella, en el si d’una família provinent del Gironès. Va cursar els seus estudis des del parvulari en una petita escola de barri, examinant-se de batxillerat a l’institut Verdaguer com a alumna lliure, en la branca de ciències. Després va cursar magisteri i va treballar com a mestra a diferents nivells d’ensenyament.

L’any 1967 es va incorporar a la Universitat de Barcelona, compaginant els estudis amb l’ensenyament. Va iniciar la seva recerca en història de les dones el 1969 amb un treball de curs sobre l’educació femenina a finals de l’edat mitjana, continuant després la recerca en la seva tesi de llicenciatura sobre Les barcelonines a les darreries de l'edat mitjana i la tesi doctoral sobre La vida quotidiana a Barcelona vers 1400.

Ha publicat algunes biografies: Sança Ximenis de Cabrera, o Elionor d’Urgell, entre d’altres. Ha investigat sobre les violències contra les dones i les respostes a aquetes violències: Percepción de la violencia de género en la sociedad feudal (2006), i Les veus de les malmaridades (2011). Sempre ha mostrat un interès especial per fer visibles les dones pobres i marginades com es pot veure en la Petita biografia d'una expòsita barcelonina del segle XV (1989) o a Integració de les llibertes a la societat barcelonina baixmedieval (2000). Així mateix, s’ha apropat al treball i als sabers de les dones: L'esdevenir quotidià: treball i lleure de les dones medievals (1988), i Manos que cuidan (2024). També ha incidit en diversos àmbits de la història de la vida quotidiana: les cases, l’alimentació, el treball, el lleure, la vida als castells i els sentiments: Estimar a l'Edat Mitjana (2002), o Usos amorosos de las mujeres en la època medieval (2020).

Altres temes d’interès han estat la historia de la infància, sobretot els infants de l’hospital, tema en el qual ha treballat des de 1982 fins a l’actualitat. De forma continuada ha investigat sobre la història de Barcelona: Els sons, els colors i les olors de Barcelona pels volts del 1400 (1989), Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques (1992), la catedral romànica, la vida als carrers, la presó, els hospitals, la marina, el rellotge, els mercats.

Ha dirigit diversos equips i projectes de recerca i, pel que fa a la docència ha creat i dirigit el Grup d’Innovació Docent [contra] TAEDIUM, pioner en la recerca i la pràctica de la innovació docent en Història a la universitat. Cal destacar la seva tasca com a impulsora de les noves generacions d’investigadores, la qual cosa és ben visible en els nombrosos treballs en equip amb col·legues i deixebles que han donat lloc a publicacions i projectes diversos. Té la satisfacció de que diversos treballs d’alumnes, iniciats com a treballs de curs, han derivat en interessants obres publicades i en tesis doctorals, algunes de les quals han estat distingides amb premis a la recerca.

Actualment, ja jubilada, continua investigant i realitzant conferències i actes de difusió sobre els seus temes de recerca, tot donant continuïtat a una tasca divulgadora que ha estat una constant al llarg de la seva trajectòria, com a assessora de programes per a la televisió, en entrevistes a la ràdio i difusora a través de les xarxes.

Ha continuat sempre la recerca sobretot en història de les dones, a la vegada que treballava com a transcriptora, com a becària al CSIC, com a professora, primer com a ajudanta al Departament d’Història Medieval, després com a titular a l’antiga escola de Biblioteconomia i Documentació i finalment com a professora titular, de nou al departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona.

Pel que fa a les seves publicacions sobre història de les dones, podem destacar el seu llibre Història de les dones a la Catalunya Medieval (2005); els treballs sobre les repobladores alt medievals, amb textos com ara Ermesenda, Guinedilda... Les dones de l'any mil (1999) o Elles que nos precedieron hace un milenio (en premsa). S’ha ocupat de l’edició de cartes de dones: L’amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones (1996), o Unes cartes de dones del segle XV. Notes sobre la crisi feudal (2004).