Es coneix Václav Havel (1936-2011) com el primer president de la Txecoslovàquia postsoviètica. En aquesta obra, però, Jordi Casasampera s’endinsa en una altra faceta del polític: la del pensador que va escriure teatre com a eina de resistència. Casasampera no pretén oferir una biografia del personatge, atès que no posa el focus en el seu itinerari personal, sinó en la mirada de Havel sobre els fets col·lectius: la censura, la clandestinitat i la dissidència de l’època. Al pròleg del llibre l’autor explica que Havel se centra en «la plasmació escènica d’una possible acció filosòfica com a vehicle d’una dissidència política». La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel es divideix en tres apartats. Al primer, «La situació política», es fa un repàs de la trajectòria política de Havel i del desenvolupament del seu pensament. Al segon apartat, «La filosofia de la situació», s’expliquen les bases de la teoria de Havel, que beu de la filosofia de Jan Patočka, i també s’hi presenten conceptes de la teoria de Havel que són la base del seu pensament. Finalment, al tercer apartat, titulat «La situació, a escena», Casasampera aplica aquests conceptes prèviament presentats a les tres peces teatrals de Havel escrites entre 1975 i 1978: Audiència, Vernissatge i Protesta. El volum es completa amb la traducció, fins ara inèdita, de la seva obra Cinc tietes.