Aquest llibre ens convida a un viatge històric-cinematogràfic per un dels instruments propagandístics més influents i seductors de la dictadura franquista. Al llarg de gairebé quatre dècades, el NO-DO es va convertir en una finestra única des de la qual milions d’espanyols es van mirar a si mateixos i al món que els envoltava, sempre filtrat per l’òptica oficial del règim.

Aquest volum reuneix investigacions de primer nivell que exploren el noticiari des de diferents perspectives, amb la missió de documentar el seu paper com a eina d’educació i adoctrinament, així com també analitzant els discursos i les imatges que van construir la memòria pública del franquisme. Després de diverses consideracions interpretatives preliminars, el llibre explora una dimensió política a partir del cinema de ficció de l’època, la representació de la joventut, el Valle de los Caídos, la Revolució d’Hongria o el terrorisme d’ETA. Però també ofereix una mirada cultural, tot analitzant la relació del noticiari amb figures cèlebres com Luis García Berlanga i el seu cinema, els balls tradicionals, la presència de dones artistes en els darrers anys de la dictadura i la transició o la música militar que va capitanejar les mítiques capçaleres del NO-DO.

El resultat és un mosaic que combina història, política i cultura per desentrellar com el NO-DO va modelar mentalitats tant individuals com col·lectives, va crear símbols permanents i va acompanyar la vida quotidiana dels espanyols des de 1943 fins a 1981. Una obra imprescindible per comprendre no només el franquisme, sinó també les empremtes que el seu aparell audiovisual va deixar a la memòria popular i que, des del present, constitueixen una potent font històrica d’aproximació al passat