El llibre enclou un itinerari introductori les pintura catalana de tot el període gòtic. Sobre aquesta base s'aixequen els tres capítols següents dedicats a les arts pictòriques de la primera meitat del segle XIV en el nostre context immediat. El primer dels apartats cobra sentit a la Catedral de Barcelona que, en la fase inicial de construcció, aixecada la zona del deambulatori, acollia una sèrie extraordinària de vitralls, que pertanyen als temps del bisbe Ponç de Gualba. L'estudi cerca revelar el vincle d'aquest conjunt amb la cultura llenguadociana i, concretament, amb els projectes del franciscà Jean de Tissandier als Cordeliers de Toulouse, sobretot a partir de les celebrades escultures del “Mestre de Rieux", sense oblidar el pas per Mallorca del vitraller Matteo di Giovanni i tampoc la seva connexió amb l'arquitecte Jaume Fabre. El monestir de Pedralbes, de Jaume II als Montcada, facilita la revisió de les pintures del claustre i de la Capella de san Miguel, després de les seves darreres restauracions realitzades. El pintor de la Cadira prioral de Sixena o el taller del Mestre de l'escrivà de Lleida fan possible una nova obertura dels objectius per ampliar les consideracions sobre les nostres arts trescentistes. La Catalunya oberta a la manera italiana, els diàlegs entre mestres giottescos i bassians, Ferrer Bassa i el nucli plural dels seus col·laboradors, estructuren la part final del llibre, descrivint la complexitat del tema, les tesis defensades i les reconegudes les llacunes que han de matisar-les.