L’obra estudia la història del sindicalisme confederal durant la dictadura i la transició a la democràcia a l’Alt Penedès. Un sindicalisme que sorgeix de forma clandestina a moltes empreses de Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Riudebitlles o Sant Sadurní d’Anoia, amb forts vincles unitaris establerts amb partits d’esquerres i altres moviments socials existents.

El text, de més de 130 pàgines, abasta des de la gestació del que avui en dia són les CCOO fins a la gran vaga general de desembre de 1988 (convocada contra el Pla d’ocupació juvenil que proposava el govern de Felipe González), amb una resposta massiva tant a l’Alt Penedès com al conjunt de Catalunya i de l’Estat.

El llibre cobreix un espai poc present a la historiografia obrera del país, com és l’estudi del sindicalisme de classe i confederal a l’Alt Penedès i a moltes comarques no metropolitanes, amb identitat i estructura socioeconòmica característiques. Reivindica els valors de la memòria democràtica i la lluita sindical com a uns dels grans protagonistes de les lluites col·lectives per aconseguir drets i llibertats.